Catalá LLETRA R

ORTOGRAFIA LLETRA R
LLETRA: R

Es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o deprés de consonant fricativa i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni multíple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Això és molt significatiu en els infinitius (canta*, córre*, dormi*) en els que només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparéixer fins i tot en monosíl·labs (o*, co*, ma*).

LLETRA: RR
El dígrafs rr només apareix escrit entre vocals i sempre representa el fonema vibrant múltiple.

Les paraules que tenen el so vibrant múltiple en posició intervocálida.

Les paraules compostes el segon formant comença per r, de manera que el so vibrant múltiple queda en posició intervocálica.
Exemple: carrer

LLETRA: R MUDA FINAL
En la terminació dels infinitius: cantar, voler...
 -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
 -er:
designa la persona que es dedica professionalment a l'objecte indicat pel primitiu: barber, enginyer, fuster...
indica l'utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l'objecte significat pel primitiu: braser, paller, tinter...
designa l'arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser...
forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l'objecte indicat pel primitiu: femer, alguer...
 -or:
El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor...
El sufix -dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s'aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l'acció: escorxador...
Indica també l'instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador...
 El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.

critica de cinema

El Último Beso

Aquesta pel licula em va encantar tracta sobre 5 amics i quan comença la pel·licula un amic es casa i els altres es volen anar però porten anys dient i mai no es van, un aquesta gelós de la seva ex núvia i no deixa d'assetjament altre que ve al llit amb amb la primera dona que passa un altre que té un fill de 5 mesos aproximadament i un altre que té núvia i aquesta embarassada però en el casament coneix a una nena de 18 anys i un altre dia queda amb ella i al final li posa les banyes a la núvia però s'adona a la qual vol realment és a la seva núvia i no a la nena de 18 anys altre home que té el nadó de 5 mesos aquesta Arto de la seva núvia per que des que tenen al beu aquesta molt susceptible i decideix marxar amb els seus altres dos amics i abans de marxar es fan un pírcing cadascun i abans de marxar el qu li va posar les banyes a la núvia es va casar amb la seva xicota i van tenir un nen i una nena i al final de la pel licula dóna a entender que ella també li poses les banyes a ell.

redacció

Un dissabte com qualsevol altre la Judith és portava a les 12 del matí, la seva mare li va dir que es dutxes i quan acabi que Parés la taula, ella li fa cas i quan acaba de dutxa-se per a la taula i després li truca el seu xikot peró ella li va dir a la seva mare que era una amiga i li va dir que si podia anar al sweet cherry peró era tot una mentida per poder quedar amb el seu Xicot.
A les quatre i mitja es va anar i el seu Xicot que es deia kevin l'esperava amb la moto al'estació i es van anar a barcelona van estar tota la tarda junts van anar per rambles donant un passeig, després van estar per maremagnum ia les vuit i mitja per alla van anar a sopar i quan van acabar van decidir tornar a casa i per el camí es van matar per culpa d un home que anava sencills i va acabar amb dos joves adolescents.

poema

Un dia d 'estiu
A la platja vaig anar
Que be m'ho vaig passar
I de la platja jo no em volia anar

Al dia següent vaig tornar
Però Plovent va estar
No em vaig poder banyar
i fins un altre dia no vaig poder nadar

Happy christmas!!

L' Absolutisme

Els fets mes detastacats de aquella evolució política durant l'edat moderna són l' aparició dels estats moderns i la proliferació de les monarquies absolutes.

Aquests canvis van ser gracies al desenvolupament socioeconomic.

La Societat estamental és l'organització que donava suport al feudalisme, era el sistema de socioeconomía característic de l'edat mitjana i l'edat moderna.

La societat de l' europa moderna es podien classificar en dues classes
1- els privilegiats que eren els comptes, la noblesa...etc
2- els no privilegiats que eren els pagesos, els burgesos i els artesans de les ciutats.

Michelangelo Buonarroti

Nom: Miguel Angel, Michelangelo Buonarroti
Nacionalitat: Itàlia
Caprece (1475) - Roma (1564)
Estil: Renaixement italià - Cinquecento
Galeria d'imatges de les obres de Miguel Ángel Buonarroti

Miguel Ángel va ser arquitecte, pintor, escultor i poeta. Va néixer 6 de març de 1475 al poble de caprese, d'essència florentí va mantenir els seus lligams amb Florència seu art i la seva cultura. La major part de la seva maduresa la va passar a Roma, treballant en els encàrrecs dels continuats papes. El seu desig va ser enterrat a Florència a l'església de Santa Cros i així va ser després de la seva mort.

Caprese és un petit mig de la vall Tiberina, actual província d'Arezzo, el seu pare Ludovico de Leonardo de Buonarroto Simoni era podestà en nom del govern de Florència, Miguel Ángel havent finalitzat el mandat patern torna a Florència, on transcorre la seva infància, joventut i alguns anys de la seva maduresa. Sent nen demostra el seu enuig per les lliçons de gramàtica de l'humanista Urbino, a qui el pare va confiar la seva formació. Però a Miquel Àngel li captiva el dibuix i l'estudi de l'art, es delectar-se a recórrer les esglésies i copiar les pintures abandonant a vegades les lliçons de gramàtica.

Als 13 anys d'edat ingressa al taller de Domenico Ghirlandaio per aprendre a pintar i dedicar-se a aquest ofici, la seva instrucció duraria tres mesos, aquest és el taller d'un dels principals mestres de Florència de finals del quatrocento.